Víctimes voluntàries
El franctirador d'Albert Pijuan no dispara bales mortes. Els seus trets són precisos i abaten els lectors, un per un, sense treva ni remei. El franctirador tomba qui troba al seu pas. I les seves víctimes literàries s'hi rendeixen de gust. Sota l'aparença d'una novel·la negra, el relat lliga curt el lector amb el fil de la trama i l'arrossega pels carrers foscos de la connivència entre policies i pinxos, per les llars de la misèria –on la gent fa equilibris amb la supervivència com qui sosté un pal d'escombra dret damunt d'un dit–, per les innombrables formes que adopten la maldat, l'abús i l'opressió, per la precarietat de les conviccions, per la quotidianitat de la injustícia i la vergonya... Albert Pijuan pren el relleu d’autors com Maj Sjöwall i Per Wahlöö, que amb la seva sèrie de volums protagonitzats per l’inspector Martin Beck van esbotzar la superfície gelada que contenia i amagava aigües turbulentes a la societat sueca dels ...
Comentarios
Publicar un comentario